Objectius i linies de treball


A alterNativa promovem i difonem alternatives socials, econòmiques, polítiques i ambientals als models hegemònics i homogeneïtzadors de desenvolupament des d’una posició crítica i reflexiva.


Partim de dos instruments de dret fonamentals: la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2007, i el Conveni nº169 de l’Organització Mundial del Treball (OIT) sobre pobles indígenes i tribals en països independents. Conscients de la distància que existeix entre el reconeixement i l’exercici dels drets per part dels pobles indígenes, fem servir aquestes eines com a fonament del nostre anàlisi i per a emmarcar les nostres línies d’actuació.

Les accions que impulsem, promovem i a les que donem suport ja no depenen d’un prisma geogràfic (Sud-Nord, centre-perifèria, etc.), ni d’una divisió de cooperació al Sud i educació pel desenvolupament al nord, sinó que es connecten a tot arreu on tenim presència, buscant permanentment les sinergies i complementarietats de tot allò que fem i allà on treballem.

Volem fer les nostres accions des d’un veritable diàleg intercultural basat en el respecte, el diàleg en equitat i l’intercanvi, entenent que cap cultura preval sobre una altra.

Sota els següents enfocaments organitzem totes les accions que despleguem a través dels instruments propis de recerca, comunicació, cooperació, i incidència. Sempre amb la vinculació i participació dels pobles indígenes i les organitzacions afins amb les que treballem.

 

Quins son els nostres objectius?

Contribuir als processos de transformació social, des de models econòmics, socials i culturals impulsats pels pobles indígenes i les seves organitzacions com a alternatives al model hegemònic neoliberal.

Ampliar la xarxa amb organitzacions d’Amèrica Llatina on estem intervenint per tenir un coneixement més exhaust de les situacions en les que es troben i les problemàtiques amb les que s’enfronten i així treballar de forma concertada potenciant conjuntament la defensa de drets i la transformació social.

– Augmentar les connexions amb xarxes locals per treballar de forma concertada per objectius comuns, vincular les problemàtiques i la visió dels pobles indígenes amb una perspectiva global.

– Oferir suport especialitzat a processos d’interès i rellevància pels pobles indígenes en la defensa dels seus drets obrint espais d’incidència en les polítiques publiques tant a nivell local, nacional com internacional.

 


Sota aquests objectius, treballem sobre tres eixos temàtics:

Identitat cultural – Governabilitat i organitzacions indígenes – Territori

 


 

1. Identitat cultural

Treballar amb pobles indígenes suposa necessàriament posar especial atenció a la dimensió cultural i de identitat revaloritzant-les i fomentant la diversitat cultural, de la qual tots i totes ens podem enriquir a través de l’intercanvi de coneixements i pràctiques. Per això, volem:

  • Fer efectiu el dret a la comunicació pròpia dels pobles indígenes, per tal de visibilitzar i valorar la diversitat cultural.
  • Donar suport al reconeixement del patrimoni material i immaterial dels pobles indígenes.
  • Acompanyar processos de reconeixement de memòria històrica, i donar suport als mecanismes de justícia transaccional que tenen lloc en països en període de post-conflicte.

 

2. Governabilitat i organitzacions indígenes

Donem suport a processos impulsats pels pobles indígenes en l’exercici del seu dret a l’autogovern, a la construcció d’estats plurinacionals i als processos formatius i d’apoderament de les organitzacions indígenes per tal de poder denunciar, exigir i reclamar els seus drets.

Considerem que enfortir les estructures organitzatives i els lideratges dels pobles indígenes ha de permetre una major capacitat de defensa i exercici dels drets que tenen reconeguts tant a nivell estatal com a nivell internacional.

De manera especial, seguirem fomentant la participació social i política de la dona indígena, una participació que, malgrat els avenços dels últims anys, segueix marcada per una triple discriminació: per raons econòmiques, ètniques i de gènere.

La nostre pretensió, és:

  • Donar suport a les demandes i reivindicacions dels pobles indígenes en la defensa de drets, i amb especial èmfasi a les dones.
  • Denunciar la criminalització de defensors de drets humans, principalment de defensors del territori i el medi ambient, així com acompanyar en els processos de seguretat d’aquests.
  • Acompanyar als processos d’apoderament i formació de líders, lideresses i organitzacions indígenes.
  • Donar suport a la concertació i incidència dels pobles indígenes en espais locals, nacionals i internacionals.
  • Suport als processos d’autodeterminació, de construcció de models de governabilitat i de desenvolupament propi dels pobles indígenes.

 

 3. Territori

El territori és un concepte clau per als pobles indígenes, defensar-lo és defensar la seva existència com a pobles. És l’espai de vida físic, social, cultural i ambiental, fruit d’un llarg procés històric, en el qual conviuen i interactuen, en termes de respecte i reciprocitat, la comunitat juntament amb la resta d’éssers que habiten la natura.

Aquesta importància el converteix en una de les reivindicacions històriques fonamentals dels pobles indígenes, no únicament en la seva condició de dret humà col·lectiu, sinó com una veritable dimensió existencial de cada poble. El territori també s’ha convertit en la base per a la reivindicació ètnica i per a la construcció d’un projecte polític. Tal projecte comporta una demanda d’autonomia i d’autodeterminació sobre aquest territori, així com el reconeixement de la pròpia identitat (que ha d’estar necessàriament reconeguda constitucionalment).

Actualment, les violacions del dret al consentiment previ, lliure i informat per part d’estats i transnacionals mantenen als pobles indígenes en permanent estat d’alerta, per això considerem:

  • Acompanyar els processos i accions impulsades per la defensa territorial i la preservació dels territoris indígenes i locals.
  • Participar en els processos de denúncia i construcció d’alternatives econòmiques i socials envers els projectes transnacionals que tenen impactes negatius per la població local i el medi ambient.
  • Impulsar l’autogestió dels recursos naturals dels territoris dels pobles indígenes, potenciant sobiranies territorials, alimentàries i energètiques.